SUBSTÀNCIA, [SUSTÀNCIA] s.

Béns, haver, riqueses.

"E mes faran declinacio ab son proverbi segons se mereix e s pertany en semblants actes per utilitat dels studiants, per ço que, pus lurs pares e mares guasten e despenen lurs sustancies, que dits studiants aprofiten."
Capítols de les escoles e estudi de la vila de Cervera 2 d'agost de 1497

"Un hom havia dos fills e lo pus jova de aquells dix a son pare: -Dona m la part de la heretat que pertany a mi de la mia substancia.- Lo qual dix: -Plau me- e dona la y, e com la tengue, apres de pochs dies, lo jove aquell se n ana en terres stranyes e ab avols fembres e ab vils companyes ell degasta e destrohi tota la sua substancia..."
Evangeli de sant Lluc Còdex del Palau, f. 82 v